Catalunya, actor en la cooperació transfronterera: quinze anys de perspectiva, processos i resultats

Javier Martín-Uceda

Resum

Aquest article vol donar una perspectiva sobre el paper que ha tingut la Generalitat de Catalunya com a actor en matèria de cooperació transfronterera. L’anàlisi es basa en dos elements: per un costat, els projectes finançats pel fons INTERREG en les convocatòries III i IV (1999-2014), en què Catalunya ha participat com a actor; i per altre, les estructures de cooperació que ha impulsat i desenvolupat també durant els mateixos anys. L’estudi posa de manifest com especialment durant els anys 2003-2006 hi va haver un impuls destacat del conjunt d’iniciatives transfrontereres, tant en projectes finançats per INTERREG com en iniciatives de cooperació institucional. Quant als resultats, pel que fa als projectes en els quals participa Catalunya amb altres actors, fomenten especialment el desenvolupament econòmic i la gestió del medi ambient; i pel que fa a la cooperació institucional, tot i que han reeixit algunes iniciatives, calen encara esforços perquè es consolidi.

Paraules clau

cooperació transfronterera; INTERREG; Catalunya; regió

Text complet:

PDF

Referències

BEL, G. (2013). España, capital París. Barcelona: Destino.

BELTRÁN, S. (2007). «La cooperación transfronteriza e interterritorial». Revista d’Estudis Autonòmics i Federals, 4, 215-246.

BERZI, M. (2013). «Cross-border cooperation and local development in the Pyrenees. The Case of Cerdanya». European Journal of Geography, 4 (4), 47-60.

CASTAÑER, M. i FELIU, J. (2012). «L’Eurodistricte català transfronterer. Un espai emergent sense marc administratiu». Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 74, 41-58. https://doi.org/10.2436/20.3002.01.12

DOMÍNGUEZ, L. (2008). «Quelques considérations sur les origines de la coopération transfrontalière en Europe : 1950-1980». RECERC. Revista Electrònica del Centre de Recerca d’Estudis Catalans.

EUROREGIÓ PIRINEUS MEDITERRÀNIA (2004). «L’Euroregió, un futur compartit». Declaració fundacional de l’Euroregió Pirineus Mediterrània.

FELIU, J.; BERZI, M.; VICENTE, J.; CASTAÑER, M. i LLUSSÀ, R. (2013). «Análisis de los proyectos y actores transfronterizos España-Francia en el período 2007-2013». Geographicalia, 63-64, 75-93.

HARGUINDÉGUY, J. i BRAY, Z. (2009). «Does cross-border co-operation empower European regions? The Case of Interreg III-A France-Spain». Environment and Planning C: Government and Policy, 27, 747-760. https://doi.org/10.1068/c08119

KEATING, M. (2008). «A quarter century of the Europe of the regions». Regional and Federal Studies, 18 (5), 629-635. https://doi.org/10.1080/13597560802351630

MEDEIROS, E. (2011). «(Re)defining the Euroregion Concept». European Planning Studies, 19 (1), 141-158. https://doi.org/10.1080/09654313.2011.531920

MORATA, F. (2005). Conclusions del seminari: Les Euroregions: Experiències i aprenentatges per a l’Euroregió Pirineus-Mediterrània. Institut Universitari d’Estudis Europeus.

— (ed.) (2006). 20 anys de Catalunya a la Unió Europea. Patronat Català Pro Europa.

NEL·LO, O. (2013). «Barcelona y Cataluña: las raíces sobre el debate del policentrismo del sistema urbano catalán». Ciudad y Territorio, XLV (176).

OLIVERAS, X.; DURÀ, A. i PERKMANN, M. (2010). «Las regiones transfronterizas: balance de la regionalización de la cooperación transfronteriza en Europa (1958-2007)». Documents d’Anàlisi Geogràfica, 56 (1), 21-40.

PERKMANN, M. (1999). «Building governance institutions across European borders». Regional Studies, 33 (7), 657-667. https://doi.org/10.1080/00343409950078693

— (2003). «The rise of the Euroregion. A bird’s eye perspective on European cross-border co-operation». Department of Sociology. Lancaster University. Lancaster.

PRADEL-MIQUEL, M. (2016). Catalunya, xarxa de ciutats. Barcelona: Fundació Catalunya Europa.

TOMÁS, M. (2017). Governar la Barcelona real. Pasqual Maragall i el dret a la ciutat metropolitana. Barcelona: Fundació Catalunya Europa.

WASSENBERG, B.; REITEL, B.; PEYRONY, J. i RUBIÓ, J. (2015). Territorial Cooperation in Europe - A Historical Perspective. Luxemburg: Comisión Europea. https://doi.org/10.2776/374386

Copyright (c) 2018 Javier Martín-Uceda
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons