Un geranium humboldtii al jardí geogràfic. Opinió pública, burgesia i paisatge als inicis de la geografia moderna

Bernat Lladó Mas

Resum

Alexander von Humboldt (1769-1859) fou un personatge central de la vida europea entre els segles xviii i xix. La seva obra escrita, que va des de la botànica fins a l’economia política, passant per la geografia i la geologia, permet seguir l’evolució del coneixement científic i filosòfic durant el període il·lustrat i romàntic. Alguns dels seus escrits generen, encara avui en dia, certa controvèrsia, en la mesura que s’han interpretat com un exemple clar d’allò que alguns autors anomenen la «presa indirecta del poder per part de la burgesia». En un moment històric en el qual el poder aristocràticofeudal encara era vigent a Europa, l’obra de Humboldt es pot llegir en clau revolucionària, és a dir, com un intent de despertar una nova consciència de classe a través del coneixement científic i geogràfic. Resseguir els passos i les estratègies de Humboldt ens pot ajudar a comprendre millor el rol que poden tenir la ciència i la filosofia en la formació d’un discurs crític.

Paraules clau

Alexander von Humboldt; revolució; burgesia; paisatge; naturalesa; cosmos; història del pensament geogràfic

Text complet:

PDF

Referències

ARENDT, Hannah (2004). “Un salón berlinés”. Revista de Occidente, 282, 105-116.

BARRIENTOS, Juan José (1986). “América, ese paraíso perdido. Disparidad de opiniones respecto a Colón”. Humboldt/Goethe-Institut, 19-23.

BECK, Hanno (1959-61). Alexander von Humboldt. México: Fondo de Cultura Económica, 1971.

BECK, Hanno (1987). “La geografia de Alexander von Humboldt”. A: HEIN, Wolfgang-Hagen (editor). Alexander von Humboldt. La vida y la obra. Berlín: C. H. Boehringer Sohn/Ingelheim am Rhein,

BESSE, Jean-Marc (2010). La sombra de las cosas. Sobre paisaje y geografia. Madrid: Nueva Visión.

BLUMENBERG, Hans (1981). La legibilidad del mundo. Barcelona: Paidós, 2000.

BOTTING, Douglas (1973). Humboldt y el Cosmos. Vida, obra y Viajes de un hombre universal (1769-1859). Barcelona: Ediciones del Serbal, 1981.

BUNGE, Mario (2007). “Set paradigmes cosmològics: l'ànimal, l'escala, el riu, el núvol, la màquina, el llibre i el sistema de sistemes”. A: BUNGE, Mario. Deu assaigs filosòfics i una diatriba exasperada. Barcelona: Documenta Universitària/Publicacions de la Càtedra Ferrater Mora, 43-60.

CALVINO, Italo (2002). Por qué leer los clásicos. Madrid: Siruela, 2009.

CAPEL, Horacio (1981). Filosofía y ciencia en la Geografía contemporánea. Una introducción a la Geografía. Barcelona: Barcanova.

CASSIRER, Ernst (1932). “El problema Jean-Jacques Rousseau”. A: CASSIRER, Ernst (2007). Rousseau, Kant, Goethe. Filosofía y cultura en la Europa del Siglo de las Luces. Madrid: Fondo de Cultura Económica, 49-155.

CASSIRER, Ernst (1944). “Goethe y la filosofia kantiana”. A: CASSIRER, Ernst (2007). Rousseau, Kant, Goethe. Filosofía y cultura en la Europa del Siglo de las Luces. Madrid: Fondo de Cultura Económica, 233-279.

CLAEYS, Gregory (2011). Utopía. Historia de una idea. Madrid: Siruela.

DÍAZ, Jesús (1991). “Alexander von Humboldt en los comienzos de un nuevo siglo”. Humboldt/ Goethe-Institut, nº104, 36-39.

ETTE, Ottmar (2004). “Los caminos del deseo. Coreografías en la literatura de viajes: un ensayo acerca de su multidimensionalidad y figuras fundamentales de los movimientos que pone en escena”. Humboldt/Goethe-Institut, nº141, 10-14.

FARINELLI, Franco (1998). “Il pappagallo degli Atures”. A: HUMBOLDT, Alexander von (1998). Quadri della Natura. Florència: La Nuova Italia, vii-xxvi.

FARINELLI, Franco (1999). “Text and Image in 18th and 19th-century geran geography: The witz of landscape and the astuteness of representation”. A: BUTTIMER, Anne, BRUNN, Stanley D., WARDENGA, Ute (eds.). Text and Image. Social Construction of Regional Knowledges. Leipzig: Institut für LänderKunde, 38-44.

FARINELLI, Franco (2009). “El don de Humboldt: el concepto de paisaje”. A: COPETA, Clara; LOIS, Rubén (eds.). Geografía, paisaje e identidad. Madrid: Biblioteca Nueva, 43-49.

GÓMEZ, Josefina; SANZ, Concepción (2010). “De la biogeografia al paisaje en Humboldt: pisos de vegetación y paisajes andinos equinoccioales”. Población & Sociedad, nº17, 29-57.

HEINZ, Marion (1999). “La obra Cosmos de Alexander von Humboldt”. Estudios de Filosofia, nº19-20, 195-204.

HUMBOLDT, Alexander von (1845). Cosmos. Ensayo de una descripciópn física del mundo. Madrid: Los Libros de la Catarata/CSIC, 2011.

KOSELLECK, Reinhart (1969). Crítica y crisis. Un estudio sobre la patogènesis del mundo burgés. Madrid: Trotta, 2007.

LOUISE PRATT, Mary (1992). Ojos imperiales. Literatura de Viajes y transculturación. Mexico: Fondo de Cultura Económica, 2010.

MINCA, Claudio (2007). “Humboldt’s compromise, or the forgotten geographies of landscape”. Progress in Human Geography, 31 (2), 179-193.

MISCH, Jürgen (2008). “Ciencia y estètica: refleciones en torno a la presentación científica i representación artística de la naturaleza en la obra de Alexander von Humboldt”. A: CUESTA, Mariano; REBOK, Sandra (Coord.). Alexander von Humboldt. Estancia en España y viaje americano. Madrid: Real Sociedad Geográfica/CSIC, 279-297.

SPITZER, Leo (1963). Ideas clàssica y cristiana de la armonía del mundo. Madrid: Abada, 2008.

VILA, Pau (1937). La fesomia geogáfica de Catalunya. Barcelona: Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya.

Copyright (c) 2013 Bernat Lladó Mas
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons