La emergencia de las «empresas de base humana» en España: ¿nuevo paradigma o consecuencia inevitable?

Hugo Valenzuela García, José Luis Molina

Resum

L’article exposa una sèrie d’estudis de cas etnogràfic d’empreses espanyoles de «base humana», anomenades d’aquesta manera pel fet de potenciar el factor humà com a avantatge competitiu. Aquestes empreses posseeixen certs trets en comú: operen en l’economia del coneixement, els seus fundadors són joves emprenedors talentosos, apliquen coneixements de les humanitats, són flexibles i cooperatives, tenen una gestió horitzontal i no persegueixen el lucre com a objectiu únic. Aquestes empreses despunten en oposició als models de gestió i producció industrial i de negocis tradicionals, i posen en primer pla la innovació centrada en les persones davant la innovació tecnològica econòmica clàssica. Ara bé, són realment pioneres?, suposen un canvi de paradigma en la gestió i organització empresarial a casa nostra?, o potser són una conseqüència lògica de la producció flexible, la mercantilització expansiva del capitalisme tardà i un ressò d’iniciatives que irradien d’altres centres neuràlgics empresarials?

Paraules clau

innovació; etnografia corporativa; alienació; postfordisme; intangibles; empreses de base humana; factor humà; gestió de recursos humans; creació/destrucció d’empreses

Text complet:

PDF (Español)

Referències

AGLIETTA, Michel (1979). Regulación y crisis del capitalismo: la experiencia de los Estados Unidos. Madrid: Siglo XXI.

BRYMAN, Allan (2004). The Disneyization of Society. Sage Publications.

COMAROFF, John L. and Jean COMAROFF (2009). Ethnicity, Inc. (Chicago Studies in Practices of Meaning). University Of Chicago Press.

DUMONT, Louis (1982). Homo æqualis. Taurus: Madrid.

FLORIDA, Richard (2010). La clase creativa. La transformación de la cultura del trabajo y el ocio en el siglo XXI. Barcelona: Paidós

FLORIDA, Richard (2002). The Rise of the Creative Class (and How It's Transforming Work, Leisure, Community and Everyday Life). Basic Books, New York.

HABIBUL HAQUE KHONDKER (2004). “Glocalization as Globalization: Evolution of a Sociological Concept”. Bangladesh e-Journal of Sociology, Vol. 1. No. 2.

HARRIS, Marvin (2000 [1984]). La cultura norteamericana contemporánea. Una visión antropológica. Madrid: Alianza.

HAWTHORNE, Fran (2012). Ethical Chic: The Inside Story of the Companies We Think We Love. Boston: Beacon Press

HARVEY, David (1991). The Condition of Postmodernity. An Enquiry into the Origins of Cultural Change. Cambridge MA y Oxford: Blackwell

JAMESON, Fredric (1991). Postmodernism, or, The Cultural Logic of Late Capitalism. Duke University Press

JONES, Andrew (2008). The Innovation Acid Test: Growth through Design and Differentiation. London: Triarchy Press Ltd.

LEE, Martyn . (1993). Consumer Culture Reborn: The Cultural Politics of Consumption. London: Routledge.

LÉVI-STRAUSS, Claude (1949). “L'efficacité symbolique”, en (1958) Anthropologie structurale. París: Plon. Pp. 205-226, 1958.

MARCUSE, Herbert (1964). One-Dimensional Man: Studies in the Ideology of Advanced Industrial Society. London: Routledge and Kegan Paul.

MALINOWSKI, Bronislaw (1976). “La economía primitiva de los isleños de Trobriand”, en Maurice Godelier (Comp.) (1976). Antropología y Economía. Barcelona: Anagrama. Pp. 87-101.

MOLINA, José Luis y Hugo VALENZUELA GARCÍA (2006). Invitación a la Antropología Ecojnómica. Barcelona: Bellaterra.

NORTON, Michael I., Daniel MOCHON and Dan ARIELY (2011). The “IKEA Effect”: When Labor Leads to Love. Working Paper. Harvard Business School.

PATERSON, Mark (2006). Consumption and Everyday Life. The New Sociology Series. London and New York: Routledge.

PINE, B. Joseph and GILMORE, James H. (1999). The Experience Economy: Work is Theatre and Every Business a Stage. Harvard: Harvard Business School Press.

POLANYI, Karl (1944). The Great Transformation. The Political and Economic Origins of Our Time. Boson: Beacon Press.

RESNIK, David B. (2001). “DNA Patents and Human Dignity”, The Journal of Law, Medicine & Ethics. Volume 29 (1), pp. 152–165.

REYGADAS, Luis et al. (2012). Sectores de la Nueva Economía 20+20. Empresas de Humanidades. Fundación EOI.

RITZER, George (1993). The McDonaldization of Society: An Investigation Into the Changing Character of Contemporary Social Life. Thousand Oaks, CA: Pine Forge.

ROSS, Andrew (2001). “No-collar labour in America’s ‘new economy’”, Socialist Register, Vol. 37, pp. 77-87.

ROWAN, Jaron (2010). Emprendizajes en cultura. Discursos, instituciones y contradicciones de la empresarialidad cultural. Traficantes de Sueños: Madrid.

SASSEN, Saskia (2000). Cities in a world economy. London & New Delhi: Thousand Oaks.

SCHIEMAN, Scott and Marisa YOUNG (2010). “The demands of creative work: Implications for stress in the work–family interface”, Social Science Research 39, pp. 246–259.

SHARP, Lesley A. (2000). “The Commodification of the Body and Its Parts”, Annual Review of Anthropology, Vol. 29, (2000), pp. 287-328

SMITH, Vicki (1997). “New Forms of Work Organization”, Annual Review of Sociology, 23: 315-39

TAPSCOTT, Don and Anthony D. WILLIAMS (2006). Wikinomics. How Mass Collaboration Changes Everything. Penguin Group. New York.

VALENZUELA GARCÍA, Hugo (2007). “Una indagación antropológica sobre el trabajo y las profesiones”, en Xavier Blanco y Salah Mejri (eds.) (2007) Una indagación antropológica sobre el trabajo y las profesiones. Servei Publicacions Universitat Autònoma de Barcelona. Pp. 215-228.

VAN DELFT, Hans, Cees GORTER, Peter NIJKAMP (2000). “In search of ethnic entrepreneurship opportunities in the city: A comparative policy study”, Environment and Planning C: Government and Policy, vol. 18, núm. 4, pp. 429 – 451.

VELASCO MAÍLLO, Honorio M. et al (2009). La sonrisa de la institución. Confianza y riesgo en sistemas expertos. Madrid: Editorial Universitaria Ramón Areces.

WOLF-MEYER, Matthew (2011). "Natural Hegemonies: Sleep and the Rhythms of American Capitalism”, Current Anthropology, Vol. 52, No. 6, pp. 876-895.

Copyright (c) 2013 Hugo Valenzuela García, José Luis Molina
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons