Coparentalitat i custòdia compartida a Catalunya

Montse Solsona, Cristina Brullet, Jeroen J. A. Spijker

Resum

L’article aborda la problemàtica de la custòdia compartida legal dels fills menors d’edat en el postdivorci dins d’un context de creixent diversitat de les pràctiques parentals. S’hi presenta el marc sociojurídic actual existent a Espanya i a Catalunya entorn de la figura jurídica i la pràctica de la custòdia compartida. A més, s’hi analitzen les dades de sentències judicials de nul·litats, separacions i divorcis en referència al període 2007-2012 procedents de l’INE sobre Catalunya i uns altres territoris de l’Estat espanyol. En els resultats, hi destaca l’especificitat de Catalunya en el context de l’Estat espanyol, amb nivells més alts de divorci, consens entre els cònjuges i custòdia compartida. Concloem que el formidable increment de la custòdia compartida es podria explicar per l’adaptació de la pràctica judicial a nous models de coparentalitat en el predivorci. S’hi planteja la necessitat d’avançar en la recerca qualitativa per conèixer l’impacte real de la custòdia compartida en la vida quotidiana dels nens i els seus progenitors, perquè interpretem que, en la pràctica, aquesta figura jurídica conté i amaga acords ben diversos i crea escenaris molt complexos en el postdivorci.

Paraules clau

divorci; coparentalitat; custòdia compartida; gènere; infància

Text complet:

PDF

Referències

ALASCIO, L. (2011). «La excepcionalidad de la custodia compartida impuesta (art. 92.8 CC): A propósito de la Sentència del Tribunal Supremo de 1 de octubre de 2010». InDret: Revista para el Análisis del Derecho, 2/2011.

ALASCIO, L. i MARÍN, I. (2007). «Juntos pero no revueltos: La custodia compartida en el nuevo art. 92 CC». InDret: Revista para el Análisis del Derecho, 3/2007.

BAREA, C. (2012). Los inconvenientes de la custodia compartida. Milton Keynes, Regne Unit: Lightning Source.

BECK, U. i BECK-GERNSHEIM, E. (2003). La individualización. Barcelona: Paidos.

BRULLET, C. (1996). Anàlisi de l’organització i repartiment del treball familiar i el treball remunerat entre parelles joves amb criatures petites: Pràctiques, representacions i condicions materials de vida [en línia]. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. Tesi doctoral. http://www.tesisenxarxa.net/TDX-0625109-164502/.

— (1998). «Relacions de gènere i dinàmiques familiars a Catalunya». A: GINER, S. et al. La Societat Catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Institut Català d’Estadística, 443-465.

— (2007). «Cap a un sistema familiar postpatriarcal?». A: BODELÓN, E. i GÍMÉNEZ, P. Construint els drets de les dones: Dels conceptes a les polítiques locals. Barcelona: Diputació de Barcelona, 217-236. Col·lecció Estudis, sèrie Igualtat i Ciutadania, 1.

— (2008). «Vida quotidiana i cura dels altres: Afrontant el canvi i la complexitat familiar». A: RIQUER, Borja de et al. (dir.). Història, política, societat i cultura dels Països Catalans. Volum 13. L’inici d’un nou mil·lenni, 1998-2007. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

— (2010). «Cambios familiares y nuevas políticas sociales en España y Cataluña: El cuidado de la vida cotidiana a lo largo del ciclo de vida». Educar [en línia], 45. Monográfic «Educación y Familia›». UAB-Departament de Pedagogia Aplicada. http://ddd.uab.cat/pub/educar/0211819Xn45p51.pdf.

BRULLET, C. i ROCA, C. (2008). Tenir cura dels fills: Temps, estratègies, xarxes socials i polítiques de suport a la criança [en línia]. Informe complet de recerca. Barcelona: Institut d’Infància i Món Urbà (CIIMU). http://www.ciimu.org/.

BRULLET, C.; MARÍ-KLOSE, M.; MARÍ-KLOSE, P. i MARANZANA, L. (2011). «Geografías de la paternidad no residente: ¿Ausente o vinculado». Documents d’Anàlisi Geogràfica, 57 (1), 83-103.

CAPRILE, M.; VALLVÉ, C. i MORENO, D. (1998). «El mercat de treball a Catalunya››. A: GINER, S. (dir.). La societat catalana. Barcelona: Institut d’Estadística de Catalunya.

CARDÚS, S. (1999). «Família i canvi social». A: RIQUER, Borja de. Història, política, societat i cultura dels Països Catalans. Volum 12. Autogovern i reptes de la fi de segle 1980-1997. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 236-249.

CATALÁN FRÍAS, M. J. (2011). «La custodia compartida». Derecho y Criminología. Anales, 1, 57-82.

DOWLING, A. (2013). La reconstrucció nacional de Catalunya 1939-2012. Barcelona: Pasado & Presente.

ESCOBEDO, A. (2011). «The social politics of fatherhood in Spain and France: A comparative analysis of parental leave and shared residence». Ethnologie française [en línia], 42 (1), 117-126. http://dx.doi.org/10.3917/ethn.121.0117.

FOLBERG, J. (1991). Joint custody and shared parenting. Nova York: Guilford Press.

GARCÍA-PEREIRO, Thaís; SOLSONA, Montserrat (2011). «El divorcio como nudo biográfico: Una revisión de la literatura reciente desde la perspectiva de la vulnerabilidad postdivorcio». Documents d’Anàlisi Geogràfica. Monogràfic «Geografies de la infància, la joventut i les famílies», 57 (1), 105-126.

GENERALITAT DE CATALUNYA (2008). Dones i treball: Publicació estadística del Departament de Treball. Anuari 2007. Barcelona: Direcció General d’Igualtat d’Oportunitats en el Treball i Gabinet Tècnic del Departament de Treball de Catalunya. Generalitat de Catalunya.

GIMENO, J. i ORTÍ, M. (2008). «Guarda i custòdia compartida: Criteris de decisió i problemàtica social». Jornada sobre problemes emergents entorn dels menors i les famílies en l’àmbit civil. Generalitat de Catalunya. Departament de Justícia. Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada. Document consultat en PowerPoint.

GRAVERSEN, J. (1986). «Denmark: Custody Reform». Journal of Family Law, 25, 81-89.

HALLA, M. (2009). «The Effect of Joint Custody on Marriage and Divorce». IZA Discussion Paper, 4314.

HOMS, O. i CAPRILE, M. (2010). «L’impacte de la crisi en el mercat de treball». A: SUBIRATS, M. (coord.). Societat Catalana 2010. Barcelona: Associació Catalana de Sociologia. Institut d’Estudis Catalans.

IDESCAT (INSTITUT D’ESTADÍSTICA DE CATALUNYA) (2007). Enquesta de Condicions de Vida i Hàbits de la població de 2006 [en línia]. Barcelona: IDESCAT. http://www.idescat.net.

— (2009). «Catalunya / Europa. Indicadors comparatius 2000-2008». Dossiers Idescat [en línia], 3. Barcelona: IDESCAT. http://www.idescat.cat/cat/idescat/publicacions/cataleg/pdfdocs/dossier03.pdf.

— (2011). Enquesta de l’ús del temps 2010-2011. Avanç de resultats. Nota de premsa del 14 d’abril de 2011 [en línia]. http://www.idescat.cat/cat/idescat/serveis/premsa/NPeut2010-2011a.pdf.

LATHROP, F. (2009). «Custodia compartida y corresponsabilidad parental: Aproximaciones jurídicas i sociológicas». Diario La Ley, 7206 (1).

MARÍ-KLOSE, P.; GÓMEZ-GRANELL, C.; BRULLET, C. i ESCAPA, S. (2008). Temps de les famílies: Anàlisi sociològica dels usos del temps dins de les llars catalanes a partir de les dades del panel de Famílies i Infància del CIIMU [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament d’Acció Social i Ciutadania. http://www.gencat.cat/benestar/secretariafamilia/TempsFamilia.pdf.

MOLÉNAT, X. (2006). L’individu contemporain. París: Sciences Humaines Éditions.

MORENO, S. (2013). «Gènere: L’anàlisi de les transicions juvenils des de la perspectiva de gènere». A: Enquesta a la Joventut de Catalunya 2012. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Benestar Social i Família. Estudis, 34.

PICONTÓ, T. (ed.) (2012). La custodia compartida a debate. Madrid. Dykinson. Cuadernos Bartolomé de las Casas, 56.

SANAHUJA, M. (2010). «La custodia compartida como modelo preferente». Estudios Jurídicos, 2010.

SAVOLAINEN, M. (1986). «Finland: more rights for children». Journal of Family Law, 25, 113-126.

SCOTT, E. S. (1992). «Pluralism, parental preference, and child custody». California Law Review [en línia], 80 (3), 615-672. http://dx.doi.org/10.2307/3480710.

SOLSONA, M. (2009). «Narrar la propia biografía después de un divorcio. Notas de un estudio cualitativo de interés para la demografía». Estudios Geográficos, 70 (267), 633-660. http://dx.doi.org/10.3989/estgeogr.0467

SOLSONA, M. i FERRER, L. (2010). «(Re) Construcció de les maternitats i de les paternitats després d’un divorci: Notes d’un estudi qualitatiu». Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 69, 141-166.

SOLSONA, M.; FERRER, L.; SIMÓ, C. i MACINNES, J. (2007). «Trayectorias familiares después del divorcio: Una revisión de las contribuciones recientes desde la demografía». Documents d’Anàlisi Geogràfica, 49, 217-234.

SOLSONA, M. i SIMÓ, C. (2007). «Evolución histórica del divorcio en España desde la aprobación de la ley de 1981 hasta la reforma de 2004». A: CABRÉ, A. i MIRET, P. (eds.). La constitución familiar en España. Bilbao: Fundación BBVA, 245-296.

SPIJKER, J. (2012). «Trends in custody arrangements in Spain since the Divorce Reform of 2005». Papers de Demografia, 404.

SPRUIJT, E. i DUINDAM, V. (2009). «Joint physical custody in the Netherlands and the well-being of children». Journal of Divorce & Remarriage [en línia], 51 (1), 65-82. http://dx.doi.org/10.1080/10502550903423362.

SUNSTEIN, C. (1996). «The Expressive Function of Law». University of Pennsylvania Law Review [en línia], 144, 2021-2054. http://dx.doi.org/10.2307/3312647.

THÉRY, I. (1998). Couple, filiation et parenté aujourd’hui. París: Odile Jacob.

TORNS, T.; CARRASQUER, P.; PARELLA, S. i RECIO, C. (2007). Les dones i el treball a Catalunya: Mites i certeses. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Institut Català de les Dones.

TORNS, T.; MORENO, S.; BORRÀS, V. i RECIO, C. (2008). «Ciutadania i benestar quotidià: Una relació imprescindible per a la societat del segle XXI». A: MONTAGUT, M. (coord.). Societat Catalana 2008. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Associació Catalana de Sociologia.

Mètriques darticles

Carregant mètriques ...

Metrics powered by PLOS ALM
Copyright (c) 2014 Montse Solsona, Cristina Brullet, Jeroen J. A. Spijker