Dones, trajectòries de vida i noves ruralitats

Isabel Salamaña; Mireia Baylina; M. Dolors Garcia Ramon; Ana María Porto; Montserrat Villarino

doi:10.5565/rev/dag.403

Dones, trajectòries de vida i noves ruralitats

Autors/ores

Isabel Salamaña Universitat de Girona Departament de Geografia
Mireia Baylina Universitat Autònoma de Barcelona Departament de Geografia
M. Dolors Garcia Ramon Universitat Autònoma de Barcelona Departament de Geografia
Ana María Porto Universidad de Santiago de Compostela. Departamento de Métodos de Investigación y Diagnóstico en Educación
Montserrat Villarino Universidad de Santiago de Compostela. Departamento de Geografía

PDF

Resum

En el marc d’un cert retorn al camp per part d’alguns col·lectius i en determinats territoris, dones formades s’instal·len en aquests entorns rurals i des de la seva posició contribueixen a construir la ruralitat actual. Aquest és un fenomen nou a diverses àrees rurals d’Espanya i d’Europa i frena la tendència d’un procés sostingut de despoblament rural selectiu quant a edat i gènere que ha afectat negativament les dones joves. Aquest article pretén donar a conèixer la trajectòria de vida d’algunes dones de Catalunya i Galícia que han decidit viure en entorns rurals i que resideixen al mateix municipi, comarca o província on van néixer. Ens interessa saber què els ha portat a viure al món rural i si aquesta permanència o tornada al lloc d’origen té a veure amb motius familiars, laborals o socioambientals que puguin il·lustrar la tendència d’aquestes noves ruralitats. De forma expressa, relacionem la seva trajectòria de mobilitat residencial amb el nivell d’estudis i l’ocupació laboral. L’estudi constata que els aspectes socioambientals i emocionals són importants en el retorn i corrobora que, amb igualtat de formació acadèmica, hi ha diferències d’oportunitats segons el grau de ruralitat.

Paraules clau

dones, ruralitat, mobilitat residencial, formació, Catalunya, Galícia

Referències

ALDOMÀ, Ignasi (2009). Atles de la nova ruralitat. Fundació del Món Rural. En línia.

— (2015). Atles de la nova ruralitat. L’actualitat del món rural. Els anys de la gran crisi a la Catalunya rural 2008-2015. Fundació del Món Rural. En línia.

BAYONA, Jordi; GIL, Fernando (2013). «Is foreign immigration the solution to rural depopulation? The case of Catalonia (1996-2009)». Sociologia Ruralis, 53 (1), 26-50.

BAYLINA, Mireia; GARCIA RAMON, Maria Dolors; PORTO, Ana María; SALAMAÑA, Isabel; VILLARINO, Montserrat (2016). «Women assess rurality. A tailored rural idyll». A: Karin WIEST (ed.). Women and migration in rural Europe. Labour markets, representations and policies. Basingstoke: Palgrave Macmillan, 25-43.

CAMARERO, L. (coord.) (2009). La población rural de España. De los desequilibrios a la sostenibilidad. Barcelona: Fundació la Caixa. Estudis Socials 27. En línia.

FADEMUR (2009). Mujeres rurales en España. Anuario de la Fundación de Estudios Rurales. Unión de Pequeños Agricultores y Ganaderos, 61-77.

GARCÍA, B. (2011). Ruralidad emergente, posibilidades y retos. Madrid: Ministerio de Medio Ambiente, Medio Rural y Marino.

GARCÍA, A.; SÁNCHEZ, D. (2005). La población rural en Catalunya: entre el declive y la revitalización. Cuadernos Geográficos, 36, 387-407.

FORSBERG, G.; STENBACKA, S. (2013). «Mapping gendered ruralities». European Countryside, 1, 1-20.

GARCIA RAMON, M. D.; BAYLINA, M. (eds.) (2000). El nuevo papel de las mujeres en el desarrollo rural. Vilassar de Mar: Oikos-Tau.

GOVERDE, H.; HAAN, H. de; BAYLINA, M. (eds.) (2004). Power and gender in European Rural Development. Aldershot: Ashgate.

GUIRADO, C. (2011). Tornant a la muntanya. Migració, ruralitat i canvi social al pirineu català: el cas del Pallars Sobirà. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia. Tesi doctoral. En línia.

HALFACREE, K. (2006). «Rural space: constructing a three-fold architecture». A: P. CLOKE, T. MARSDEN i P. MOONEY (eds.). Handbook of rural studies. Londres: Sage, 63-90.

— (2007). «Still surprises in store: Revisiting the ordinary in rural geography». Documents d’Anàlisi Geogràfica, 50, 87-103.

HOGGART, K.; PANIAGUA, A. (2002). «The restructuring of rural Spain?». Journal of Rural Studies, 17, 63-80.

LITTLE, J. (2001). Gender and rural geography. Identity, sexuality and power in the countryside. Harlow: Prentice Hall.

MARÍN, F. (2012). «Identitat, territori i mobilitat: apunts per a una antropologia de la immigració». Revista de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport. Aloma 30 (2), 13-22. En línia.

MINISTERIO DE MEDIO AMBIENTE Y MEDIO RURAL Y MARINO (2011). Diagnóstico de la igualdad de género en el medio rural. Madrid.

MARTÍNEZ ILLA, S. (1987). «Utopia, espai i migracions utòpiques. El “retorn al camp”». Documents d’Anàlisis Geografica, 11, 61-69.

MORÉN, R.; SOLANA, M. (2006). «La immigració en àrees rurals i petites ciutats d’Espanya. Un estat de la qüestió». Documents d’Anàlisi Geogràfica, 47, 141-155.

NOGUÉ, J. (1988). «El fenómeno neorural». Agricultura y Sociedad, 47, 145-175.

— (2016). «El reencuentro con el lugar: nuevas ruralidades, nuevos paisajes y cambio de paradigma». Documents d’Anàlisi Geogràfica, 62 (3), 489-502.

SABATÉ, A. (1992). «La participación de las mujeres en la dinámica social de zonas rurales desfavorecidas». Desarrollo local y medio ambiente en zonas desfavorecidas. Madrid: Ministerio de Obras Públicas y Transportes, 123-138.

SAMPEDRO, R. (2009). «Escuchando la voz de las mujeres». Agricultura familiar en España 2009. Anuario de la Fundación de Estudios Rurales. Madrid: Unión de Pequeños Agricultores y Ganaderos, 92-102.

PALLARÈS BARBERÀ, M.; TULLA PUJOL, A. F.; PALLARÈS BLANCH, M. (2003). «Capital social i treball de les dones als Pirineus. El cas de l’Alt Urgell». BarcelonA: Institut Català de la Dona. Generalitat de Catalunya.

PALLARÈS-BLANCH, M. (2014). Estratègies de desenvolupament local rural, gènere i procesos innovadors en la nova ruralitat: l’aportació de les dones al desenvolupament, la innovació i la governança territorial a l’Alt Pirineu i Aran (Catalunya). Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia. Tesi doctoral.

SÁNCHEZ PARDO, J. C. (2013). «Bases para el análisis geohistórico del poblamiento rural tradicional en Galicia». Boletín de la Asociación de Geógrafos Españoles, 62, 75-99.

SOLANA, M. (2000). Treball, mobilitat i assentament de la població. Un cas comarcal: el Baix Empordà. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia. Tesi doctoral.

SOLÉ FIGUERAS, A. (2014). Estrangers a la muntanya. El procés migratori i el procés d’assentament de la població estrangera a l’Alt Pirineu i Aran (2000-2012). Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia. Tesi doctoral.

URRY, J. (2004). «The “System” of Automobility». Theory, Culture and Society, 21 (4-5), 25-39.

WOODS, M. (2007). «Engaging the global countryside: globalization, hybridity and the reconstitution of rural place». Progress in Human Geography, 31, 485-507.

— (2011). Rural. Londres: Routledge.

WIEST, K. (ed.) (2016). Women and migration in rural Europe. Labour markets, representations and policies. Basingstoke: Palgrave Macmillan.