Nova ruralitat a Catalunya a les últimes dècades: diversificació, emprenedoria i ocupació

Lourdes Viladomiu, Jordi Rosell

Resum

L’objectiu de l’article és caracteritzar alguns vectors de la nova ruralitat i assenyalar com això s’ha concretat en la diversificació, l’emprenedoria i les oportunitats laborals de la Catalunya rural a les últimes tres dècades. Per a la realització de l’article hem utilitzat els resultats de diversos projectes de recerca (Canvi rural a Europa, Ideas, Ruremplo, Emprenedoria rural, Rudona, etc.) que, si bé no s’orientaven directament al tema, sí que contenien elements rellevants per a l’anàlisi.

A la nova ruralitat catalana, el sector agrari i el model de modernització tradicional agrària han perdut protagonisme en benefici d’una economia més diversificada. Aquesta diversificació s’ha basat molt sovint en les explotacions agràries que han incorporat noves activitats en proporcionar llocs de treball per a les dones i facilitar la seva continuïtat. En paral·lel, nous emprenedors rurals han contribuït a un canvi incorporant activitats que han trobat en les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) un aliat important. Però, a més a més, en aquestes ultimes dècades les polítiques de reequilibri territorial, les polítiques de desenvolupament rural impulsades des d’Europa i l’estat del benestar han proporcionat llocs de treball que avui són un element fonamental de la nova ruralitat catalana. 

Paraules clau

ruralitat; ocupació; diversificació de les explotacions

Text complet:

PDF

Referències

ARKLETON REASEARCH (1990). Cambio rural en Europa: programa de investigación sobre las estructuras agrarias y la pluriactividad. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación.

ARKLETON TRUST (1991). Proceedings of the Braemar Colloquium: Rural change in Europe. Berkshire: Arkleton.

BOIX, R. i GALLETTO, V. (2006). «Sistemas industriales de trabajo y distritos industriales marshallianos en España». Economía Industrial, 359, 165-184.

BRYDEN, J. i FULLER, A. (1986). New technology and rural development. Berkshire: Arkleton.

CAMARERO, L. A. (1991). «Tendencias recientes y evolución de la población rural en España». Política y Sociedad, 8, 13-24.

COMISIÓN EUROPEA (1988). El futuro del mundo rural. Comunicación de la Comisión al Parlamento Europeo y al Consejo [COM(88) 501 final]. Luxemburg: Oficina de Publicaciones Oficiales de las Comunidades Europeas.

DRABENSTOTT, M.; NOVACK, N. i ABRAHAM, B. (2003). «Main Streets of Tomorrow: Growing and Financing Rural Entrepreneurs. A Conference Summary». The Main Street Economist. Center for the Study of Rural America Kansas City, Missouri.

ETXEZARRETA, M.; CRUZ, J.; GARCÍA MORILLA, M. i VILADOMIU, L. (1995). La agricultura familiar, ante las nuevas políticas agrarias comunitarias. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación.

ETXEZARRETA, M.; ROSELL, J. i VILADOMIU, L. (2015). «An overview of Spanish agriculture in the 21st century». A: BONANNO, A. i BUSCH, L. (eds.). Handbook of the International Political Economy of Agriculture and Food. Cheltenham: Edward Elgar Publishing, 191-209.

FRANCÉS, G. (2007). «La incidencia de las redes sociales en el desarrollo del agroturismo». Revista Española de Estudios Agrosociales y Pesqueros, 213, 103-124

GARRABOU, R. (2006). «L’herència històrica: la fi del món pagès i el futur problemàtic de l’agricultura industrialitzada». Garrabou, R. (coord.). Història agrària dels Països Catalans. Vol. IV. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona.

KELLOGG FOUNDATION (2003). Mapping Rural Entrepreneurship. http://www.wkkf.org/news-and-media/article/2005/10/mapping-rural-entrepreneurship

MAGRAMA (2003). Libro blanco de la agricultura y el desarrollo rural. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación.

MANCILLA, C.; VILADOMIU, L. i GUALLARTE, C. (2010). «Emprendimiento, inmigrantes y municipios rurales: el caso de España». Economía Agraria y Recursos Naturales, 10 (2), 121-142.

OBSERVATORIO EUROPEO LEADER – AEIDL (1999). «La competitividad territorial. Construir una estrategia de desarrollo territorial con base en la experiencia de Leader». Innovación en el medio rural, 6 (1).

OECD (2003). Entrepreneurship and local economic development: Programme and Policy Recommendations. París: OECD Publications Service.

PINTO-CORREIRA, T. i BREMAN, B. (2008). «Understanding marginalisation and multifunctionality». A: BROUWER, F.; RHEENEN, T. van; DHILLION, S. S. i ELGERSMA, A. M. (eds.). Sustainable Land Management. Strategies to cop with marginalisation of agriculture. Cheltenham: Edward Elgar Publishing, 11-40.

ROSELL, J.; VILADOMIU, L. i FRANCÉS, G. (2000). «Comparison of the Spanish Case Studies: Albacete and Zamora». A: TERLUIN, I. J. i POST, J. H. (eds.). Employment dynamics in rural Europe. Wallingford: CABI, 115-136.

ROSELL, J.; VILADOMIU, L.; ETXEZARRETA, M. i SOLDEVILA, V. (2001). Evaluación de los Programas de Innovación Rural de la Iniciativa Leader II de Cataluña, 1994-1999. Barcelona: Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya.

ROSELL, J.; VAILLANT, Y. i VILADOMIU, L. (2007). «Apoyo a las empresas y empresarios en las zonas rurales de Cataluña». Revista de Estudios Regionales, 77, 29-59.

ROSELL, J.; VILADOMIU, L. i ZAMORA, A. (2008). «Marginalistion in Spanish dry areas: The case of Villafáfila Lagoons Reserve». A: BROUWER, F.; RHEENEN, T. van; DHILLION, S. S. i Elgersma, A. M. (eds.). Sustainable Land Management. Strategies to cop with marginalisation of agriculture. Cheltenham: Edward Elgar Publishing, 149-170.

ROSELL, J. i VILADOMIU, L, (2009). «Los Programas de Desarrollo Rural (2007-2013) de la Unión Europea y sus enfoques alternativos». A: MORENO, L.; SÁNCHEZ, M. i Simões, O. (eds.). Cultura, innovação e território: o agroalimentar e o rural. Lisboa: Sociedade Portuguesa de Estudos Rurais.

SANTACANA, F.; GUINJOAN, M.; PELLICER, P. i VÁZQUEZ BARQUERO, A. (dirs). (1987). Áreas rurales con capacidad de desarrollo endógeno. Madrid: Ministerio de Fomento – Instituto del Territorio y Urbanismo.

TERLUIN, I. J. i POST, J. H. (eds.) (2000). Employment dynamics in rural Europe. Wallingford: CABI.

TRULLÉN, J. (1990). «Caracterización de los distritos industriales. El distrito marshaliano en el debate actual sobre desarrollo regional y localización industrial». Economía Industrial, 273, 151-163.

VAILLANT, Y. i LAFUENTE, E. (2012). Informe GEM Catalunya 2011. Global Entrepreneurship Monitor.

VILADOMIU, L.; ROSELL, J. i FRANCÉS, G. (2002). «La diversificación de las explotaciones agrarias catalanas: hechos y realidades». Estudios Agrosociales y Pesqueros, 195, 9-36.

VILADOMIU, L.; ROSELL, J.; VAILLANT, Y. i ZAMORA, A. (2004). Empresas y empresarios en las comarcas rurales de Catalunya. Bellaterra: Centre d’Economia Industrial – Fundació Empresa i Ciència.

VILADOMIU, L.; ROSELL, J.; CORREA, M. i FRANCÉS, G. (2009). Diagnosi sobre noves oportunitats d’ocupació per a les dones al món rural català. Projecte Rudona. Lleida: Fundació del Món Rural.

VILADOMIU, L.; ROSELL, J. i FORCADA, O. (2010a). Estudi de detecció de nous jaciments d’ocupació a les comarques rurals catalanes. Projecte Rural Activa. Lleida: Fundació del Món Rural.

VILADOMIU, L.; ROSELL, J. i FRANCÉS, G. (2010b). «Factores determinantes de la participación de la mujer como promotora de proyectos Leader+». Revista Española de Estudios Agrosociales y Pesqueros, 226, 177-206.

Mètriques darticles

Carregant mètriques ...

Metrics powered by PLOS ALM
Copyright (c) 2016 Lourdes Viladomiu, Jordi Rosell