Anàlisi toponímica de l’Horta de València. Integració dels enfocaments clàssic i crític per a la reconstitució i revaloració del seu paisatge
Resum
La comarca de l’Horta de València, la més poblada del País Valencià, rep aquest nom perquè fins a principis del segle XX la seua economia es basava en la seua riquíssima horta (‘terra de regadiu’). A partir de l’estudi dels topònims dels seus nuclis urbans (on l’horta ha estat eradicada) es reconstitueix virtualment el paisatge cultural hortícola perdut en les últimes dècades per a donar a conèixer a la ciutadania i així conscienciar-la del valor patrimonial d’aquest paisatge cultural de l’aigua desaparegut, i també per a revalorar el que sobreviu d’horta encara. Es porta a terme una anàlisi toponímica dels nuclis habitats de la comarca: d’una banda, seguint la metodologia clàssica de recol·lecció de noms de lloc i explicació del seu origen i semàntica; de l’altra, des de l’enfocament crític que estudia l’aspecte ideològic i identitari que enclou la toponímia. Tots dos enfocaments poden integrar-se per a obtenir una anàlisi toponímica més complexa.Paraules clau
Horta de València, toponímia, paisatge, horta (regadiu)Referències
ALCAÑIZ, Mercedes (ed.) (1987). Pobles del Sud. València: Ajuntament.
ALDERMAN, Derek H. (2008). «Place, naming, and the interpretation of cultural landscapes». A: B. GRAHAM i P. HOWARD (ed.). The Ashgate research companion to heritage and identity. Aldershot: Ashgate, 195-213.
ALDERMAN, Derek H. i INWOOD, Joshua (2013). «Street naming and the politics of belonging: spatial injustices in the toponymic commemoration of Martin Luther King, Jr.». Social and Cultural Geography, 14 (2), 211-33. http://dx.doi.org/10.1080/14649365.2012.754488
ALGEO, John i ALGEO, Katie (2000). «Onomastics as an interdisciplinary study». Names, 48 (3-4), 265-274. http://dx.doi.org/10.1179/nam.2000.48.3-4.265
BERG, Lawrence D. i KEARNS, Robin A. (1996). «Naming as norming: ‘race’, gender, and the identity politics of naming places in Aotearoa/New Zealand». Environment and Planning D: Society and Space, 14, 99-122.
BARCELÓ, Carme (2010). Noms aràbics de lloc. València: IIFV-Bromera.
BOURDIEU, Pierre (1991). Language and Symbolic Power. Cambridge: Harvard University Press.
CARMONA, Pilar (2002). «Geomorfología de la llanura de Valencia: el río y la ciudad». A: Historia de la ciudad. II. Territorio, sociedad y patrimonio: una visión arquitectónica de la historia de la ciudad de Valencia. València: Col·legi Oficial d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana, Col·legi Territorial d’Arquitectes de València, 17-27.
CASANOVA, Emili (2011). «Comunidad Valenciana». A: Toponimia hispánica. Origen y evolución de nuestros topónimos más importantes. València: Denes, 257-292.
CONSELL D’EUROPA (2000). Conveni europeu del paisatge. Florència. Barcelona: Departament de Medi Ambient, Generalitat de Catalunya. http://www.gencat.cat/mediamb/publicacions/monografies/conveni_europeu_paisatge.pdf
CORBÍN, José Luis (1995). Ruzafa: la bien plantada. València: Federico Doménech.
COROMINES, Joan (1965). «Introducció a l’estudi de la toponímia catalana». Estudis de Toponímia Catalana, I. Barcelona: Barcino, 3-70.
— (1989-1997). Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i La Caixa, 8 vol.
CORRIENTE, Federico (ed.) (2008). Dictionary of Arabic and allied loanwords. Spanish, Portuguese, Catalan, Galician and kindred dialects. Leiden-Boston: Brill Academic Pub.
DAUZAT, Albert (1971). La toponymie française. París: Payot.
DAVIDSON, Joyce; BONDI, Liz i SMITH, Mick (ed.) (2005). Emotional geographies. Aldershot: Ashgate.
DI GIMINIANI, Piergiorgio i FONCK, Martín (2015). «El paisaje como proceso de vida: experiencias de domesticación del bosque en el sur de Chile». Revista de Geografía Norte Grande, 61, 7-24. http://dx.doi.org/10.4067/S0718-34022015000200002
DIÉGUEZ, Maria Àngels (1998). «Topònims esmentats al Llibre de Cort de Justícia de València (1279-1321)», Actes del XXIV Col·loqui de la Societat d’Onomàstica. Eivissa, 106-118.
DOMÍNGUEZ, Martí (2014). «Una escassa collita. Valors culturals de l’horta». A: La Universitat de València i els seus entorns: L’Horta de València. València: Universitat de València, 68-71.
DORION, Henri (1984). «Les relations entre la toponymie et les autres sciences sociales». A: 450 ans de noms de lieux français en Amerique du Nord. Québec: Les Publicacions du Québec, 103-108.
FUCHS, Stephan (2015). «History and heritage of two Midwestern towns: a toponymic-material approach». Journal of Historical Geography, 48, 11-25. http://dx.doi.org/10.1016/j.jhg.2015.01.003
GEORGIOU, Vasiliki (2010). «Competing discourses in the debate on place names in Cyprus». Journal of Language & Politics, 9 (1), 140-164. http://dx.doi.org/10.1075/jlp.9.1.07geo
GIL OLCINA, Antonio (2013). Singularidades del régimen señorial valenciano. Alacant: Universitat d’Alacant.
GÓMEZ-MENDOZA, Josefina (2013). «Del patrimonio paisaje a los paisajes patrimonio». Documents d’Anàlisi Geogràfica, 59 (1), 5-20. https://doi.org/10.5565/rev/dag.48
GRIMALT, Miquel; ORDINAS, Antoni i CALDENTEY, Joan (2009). «El paisatge vegetal de Menorca a través de la fitotoponímia». Documents d’Anàlisi Geogràfica, 55, 93-116.
HIGUERAS, Ester (2009). Paisaje y territorio, vol. 2. Madrid: Instituto Juan de Herrera.
IRANZO, Emilio (2009). El paisaje como patrimonio rural: propuesta de una sistemática integrada para el análisis de los paisajes valencianos. Tesi de doctorat. Universitat de València.
— (2014). «La Huerta de Valencia. Incertidumbre para un paisaje cultural ancestral». A: Fernando MOLINERO (coord.). Atlas de los paisajes agrarios de España. Madrid: Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente, 512-532.
JORDAN, Peter (2012). «Place names as ingredients of space-related identity». Names and Identities, 4 (2), 117-131. https://www.journals.uio.no/index.php/osla/article/view/314
KEARNS, Robin A. i BERG, Lawrence D. (2002). «Proclaiming place: towards a geography of place name pronunciation». Social and Cultural Geography, 3, 283-302. http://dx.doi.org/10.1080/1464936022000003532
KEARNEY, Amanda i BRADLEY, John J. (2009). «Too strong to ever not be there’: place names and emotional geographies». Social and Cultural Geography, 10, 77-94. http://dx.doi.org/10.1080/14649360802553210
LIGHT, Duncan i YOUNG, Craig (2015). «Toponymy as commodity: exploring the economic dimensions of urban place names». International Journal of Urban and Regional Research, 39 (3), 435-450. https://doi.org/10.1111/1468-2427.12153
MATA, Rafael (2008). «El paisaje, patrimonio y recurso para el desarrollo territorial sostenible: conocimiento y acción pública». Arbor, 184 (729), 155-172. http://dx.doi.org/10.3989/arbor.2008.i729.168
— (2014). «Paisajes para un desarrollo sustentable y participativo». Urbano, 17 (30), 8-21.
MEMBRADO-TENA, Joan Carles (2012). «Identity Conflict un the Land of València during the Post-Franco Democratic Period». Saitabi, 62-63, 187-210. https://ojs.uv.es/index.php/saitabi/article/view/3861
— (2014). «An Analysis of Toponymic Anomalies in Valencian Municipalities by Means of a GIS». Proceedings of the XXIV ICOS International Congress of Onomastic Sciences, 2621-2641. http://dx.doi.org/10.2436/15.8040.01.255
— (2015a). «Migración residencial y urbanismo expansivo en el mediterráneo español». Cuadernos de Turismo, 35, 259-285. http://dx.doi.org/10.6018/turismo.35.221611
— (2015b). «Uso del LIDAR para verificar la semántica de topónimos de relieve irrelevantes». A: J. DE LA RIVA; P. IBARRA; R. MONTORIO i M. RODRIGUES (ed.). Análisis espacial y representación geográfica: innovación y aplicación. Saragossa: Universidad de Zaragoza-AGE, 749-758. http://congresoage.unizar.es/eBook/
— (2016). «Entes territoriales de escala comarcal en la Administración local española». Documents d’Anàlisi Geogràfica, 62 (2), 347-371. http://dx.doi.org/10.5565/rev/dag.300
MITCHELSON, Matthew L.; ALDERMAN, Derek H. i POPKE, E. Jeffrey (2007). «Branded: the economic geographies of MLK streets». Social Science Quarterly, 88, 120-45. http://dx.doi.org/10.1111/j.1540-6237.2007.00450.x
MOREU-REY, Enric (1995). «Tipologia toponímica». A: Vicenç ROSSELLÓ i Emili CASANOVA (ed.). Materials de Toponímia, I. València: Generalitat Valenciana - Universitat de València, 45-52.
NOGUÉ, Joan (2007). «Territorios sin discurso, paisajes sin imaginario: retos y dilemas». Ería, 73-74, 373-382. http://www.unioviedo.es/reunido/index.php/RCG/article/view/1593/1508
NOGUÉ, Joan i DE SAN EUGENIO, Jordi (2009). «Pensamiento geográfico versus teoría de la comunicación. Hacia un modelo de análisis comunicativo del paisaje». Documents d’Anàlisi Geogràfica, 55, 27-55.
— (2011). «La dimensión comunicativa del paisaje: una propuesta teórica y aplicada». Revista de Geografía Norte Grande, 49, 25-43. http://dx.doi.org/10.4067/S0718-34022011000200003
POIRIER, Jean (1965). Toponymie. Méthode d’enquête. Québec: Les Presses de l’Université Laval.
QUEROL, Ernest (1995). «La metodologia en els estudis de toponímia». A: Vicenç ROSSELLÓ i Emili CASANOVA (eds.). Materials de Toponímia, I. València: Generalitat Valenciana – Universitat de València, 61-74.
RAENTO, Pauliina i DOUGLASS, William A. (2001). «The naming of gaming». Names, 49, 1-35. https://doi.org/10.1179/nam.2001.49.1.1
RAPER, Peter E. (2011). Interpretations and translations of Bushman (San) place-names. Acta Varia (2). Bloemfontein: Sun Media, 2011.
RIBES, Enric (2005). La supervivència de la toponímia precatalana d’Eivissa i Formentera. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
RIESCO, Pascual (2010). «Nombres en el paisaje: la toponimia, fuente de conocimiento y aprecio del territorio». Cuadernos Geográficos, 46, 7-34. http://revistaseug.ugr.es/index.php/cuadgeo/article/view/629/716
ROSE-REDWOOD, Reuben (2008). «From number to name: symbolic capital, places of memory, and the politics of street renaming in New York City». Social and Cultural Geography, 9, 431-52. https://doi.org/10.1177/0309132509351042
ROSE-REDWOOD, Reuben; ALDERMAN, Derek H. i AZARYAHU, Maoz (2010). «Geographies of toponymic inscription: new directions in critical place-name studies». Progress in Human Geography, 34 (4), 453-470. http://dx.doi.org/10.1111/j.1467-8306.1956.tb01510.x.10.1177/0309132509351042
ROSSELLÓ, Vicenç (1987). «Les salines de l’Albufera: un enigma històric i una hipòtesi geogràfica». Cuadernos de Geografía, 42, 113-132.
— (2004). Toponímia, geografia i cartografia. València: Universitat de València.
SALICRÚ, Roser (1995). El tràfic de mercaderies a Barcelona segons els comptes de la lleuda de Mediona (febrer de 1434), I. Barcelona: CSIC (Milà i Fontanals).
SANCHIS IBOR, Carles (2000). «Notes sobre la toponímia i l’evolució del paisatge a l’Albufera de València». A: Emili CASANOVA (ed.). Estudis de toponímia valenciana. València: Denes, 431-444.
SANCHIS PALLARÉS, Antonio (2009). Historia del Cabanyal. Poble Nou de la Mar (1238-1897). València: L’Oronella.
— (2012). Historia de la Malvarrosa. Nacida del Agua. València: Germania.
SAUER, Carl Ortwin (1956). «The education of a geographer». Annals of the Association of American Geographers, 46, 287-299. http://dx.doi.org/10.1111/j.1467-8306.1956.tb01510.x
SEGURA MUNGUIA, Santiago (2014). Lexicón etimológico y semántico del latín y de las voces actuales que proceden de raíces latinas o griegas. Bilbao: Universidad de Deusto.
STEENKAMP, Joan-Marié (2015). A toponymical study of place name heritage in Mossel Bay (Western Cape). Tesi de doctorat. University of the Free State.
TEIXIDOR, M. Jesús (2004). «Riu i carrera. Actuacions de la ‘Fàbrica Nova’ a la València del segle XVIII». A: Vicenç ROSSELLÓ (ed.). Historia, clima y paisaje. Estudios geográficos en memoria del profesor Antonio López Gómez. València: Universitat de València, 217-232.
TERRADO, Xavier (1994). «Fonaments per a l’estudi etimològic de la toponímia catalana». A: Albert TURULL (ed.). Introducció a l’onomàstica. Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs.
— (2007). «Cano González, Ana María / Germain, Jean / Kremer, Dieter (ed.) (2004). Dictionnaire historique de l’anthroponymie romane Patronymica Romanica (Patrom). Volume II/1: L’home et les parties du corps humain (première partie). Tübingen: Max». Estudis Romànics, 29, 381-386.
TESSER, Claudio (2000). «Algunas reflexiones sobre los significados del paisaje para la Geografía». Revista de Geografía Norte Grande, 27, 19-26.
THORNTON, Thomas F. (1997). «Anthropological studies of Native American place naming». American Indian Quarterly, 21, 209-228.
TORT, Joan (2000). «Toponimia y territorio. Los nombres de los núcleos de población de la comarca del Baix Camp, Tarragona, desde una perspectiva onomasiológica». Scripta Nova, 67. http://www.ub.edu/geocrit/sn-67.htm
— (2001). «La toponímia com a camp de coneixement interdisciplinari. Algunes bases teòriques i epistemològiques per a l’estudi dels noms de lloc». Scripta Nova, 86. http://www.ub.edu/geocrit/sn-86.htm
— (2003). «Toponimia y marginalidad geográfica. Los nombres de lugar como reflejo de una interpretación del espacio». Scripta Nova, VII, 138. http://www.ub.edu/geocrit/sn/sn-138.htm
TORT, Joan i SANCHO, Alexis (2014). «Toponyms as ‘landscape indicators’». A: Proceedings of the XXIV ICOS International Congress of Onomastic Sciences, 1987-2016. http://dx.doi.org/10.2436/15.8040.01.200
WHATMORE, Sarah (2002). Hybrid geographies: natures, cultures, spaces. Londres: Sage.
WITHERS, Charles W. J. (2000). «Authorizing landscape: ‘authority’, naming and the Ordenance Survey’s mapping of the Scottish Highlands in the nineteenth century». Journal of Historical Geography, 26, 532-54. http://dx.doi.org/10.1006/jhge.2000.0244
ZELINSKY, W. (1997). «Along the frontiers of name geography». Professional Geographer, 49, 465-466.
ZUBELZU, Sergio i ALLENDE, Fernando (2015). «El concepto de paisaje y sus elementos constituyentes: requisitos para la adecuada gestión del recurso y adaptación de los instrumentos legales en España». Cuadernos de Geografía. Revista Colombiana de Geografía, 24, 29-42. http://dx.doi.org/10.15446/rcdg.v24n1.41369
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2018 Joan Carles Membrado-Tena; Emilio Iranzo García
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
