Las actividades organizadas para los turistas como elemento de cohesión en los destinos residenciales de montaña: el caso de la Cerdanya

José M.ª Prat Forga, Gemma Cànoves Valiente

Resum

La facilitat de mobilització més gran per part de la població urbana ha provocat un important augment dels habitatges secundaris als territoris d’interior. En algunes d’aquestes destinacions turístiques el creixement ha tingut lloc juntament amb l’augment de les activitats esportives, culturals, recreatives i d’oci ofertes des dels organismes públics i les associacions locals, amb l’objectiu de satisfer les demandes d’aquesta població temporal, allargar-ne l’estada en la destinació i relacionar-la amb la població permanent, a fi d’evitar els conflictes socials entre aquests col·lectius.

En el present treball, a partir de dades estadístiques, de les programacions d’activitats publicades a la premsa gratuïta local i d’una enquesta realitzada a 154 persones, s’hi analitza el cas de la part espanyola de la comarca de la Cerdanya, amb l’objectiu de comprovar si hi ha una relació directa entre aquestes activitats, les segones residències i la població estacional, com també quin és el grau de satisfacció obtingut amb aquestes activitats. 

Paraules clau

segones residències; activitats turístiques; satisfacció; nous espais socials; Pirineus; Catalunya

Text complet:

PDF (Español)

Referències

ANTÓN, S. (2008). The Global Theme Park Industry. Oxford (UK): Cabi.

ANTÓN, S. e IBARGUREN, B. (1993). «Espacios periurbanos de ocio, espacio y uso metropolitano del espacio en Barcelona». Mediterranée, 77 (1), 61-64.

ÁVILA, R. y BARRADO, D.A. (2005). «Nuevas tendencias en el desarrollo de destinos turísticos: Marcos conceptuales y operativos para su planificación y gestión». Cuadernos de Turismo, 15, 27-43.

BARBIER, B. (1965). «Méthodes d’étude des residences secondaires: L’exemple des Basses Alpes». Mediterranée, 2, 89-111.

COSTA, L. y PUNTÍ, M. (2013). «Premsa gratüita, un model de comunicació local». Comunicació: Revista de Recerca i d’Anàlisi, 30 (1), 79-99.

CUADRADO, S.; DURÀ, A. y SALVATI, L. (2017). «Not only tourism: Unravelling suburbanization, second-home expansion and “rural” sprewl in Catalonia, Spain». Urban Geography, 38 (1), 66-89.

DEFERT, P. (1960). Le tourisme dans l’expansión regionale: Principes et methods. Vol. I. Berna: Editions Gurten.

DELGADO, C. (2008). «Vivienda secundaria y turismo residencial como agentes de urbanización y segregación territorial en Cantabria». Scripta Nova: Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales, XII (261). Recuperado de http://www.ub.es/geocrit/sn/sn-269.htm

FRAGUELL, R. (1994). Turisme residencial i territori: La segona residència a la regió de Girona. Girona: L’Eix Editorial.

GARAY, L.A. y CÀNOVES, G. (2009). «El desarrollo turístico en Cataluña en los dos últimos siglos: Una perspectiva transversal». Documents d’Anàlisi Geogràfica, 53, 29-46.

GARCÍA GONZÁLEZ, J.A.; CEBRIÁN, F. y PANADERO, M. (2008). «El turismo de segunda residencia en el interior peninsular». Scripta Nova: Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales, XII (270). Recuperado de http://www.ub.es/geocrit/sn/sn-270/sn-270-94.htm

GILI, M. (2003). «Las viviendas de segunda residencia: ¿Ocio o negocio?». Scripta Nova: Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales. Barcelona: Universidad de Barcelona, 7 (146). Recuperado de http://www.ub.es/geocrit/sn/sn-146(052).htm

GUSTAFSON, P. (2002). «Tourism and seasonal retirement migration». Annals of Tourism Research, 29 (4), 899-918.

HALL, C.M. y WILLIAMS, A. (2002). Tourism and migration: New relationships between production and consumption. Dordrecht: Kluwer Academic Publishers.

HARVEY, D. (1994). «Flexible accumulation throught urbanization: Reflections on “post-modernism” in the american city». En: AMIN, A. (coord.). Post-fordism. Oxford y Cambridge: Blackwell.

IDESCAT (INSTITUT D’ESTADÍSTICA DE CATALUNYA) (2017). Bases de datos de municipios y comarcas. Barcelona: IDESCAT. Recuperado de http://www.idescat.cat/territori/?geo=mun

INDOVINA, F. (2003). «La “metropolizzazione del territorio”: Nuove gerarchie territoriali». Economia e Società Regionale, 21 (3/4), 46-85.

LÓPEZ COLÁS, J. y MÓDENES, J.A. (2005). «Segona residència i multiresidència a Catalunya: Una aproximació sociodemogràfica». Documents d’Anàlisi Geogràfica, 46, 41-62.

LUNDGREN, J.O.J. (1974). «On acces to recreational lands in dynamic metropolitan hinterlands». Tourism Revue, 29 (4), 124-132.

MAZÓN, T. y ALEDO, A. (2005). «El dilema del turismo residencial: ¿Turismo o desarrollo inmobiliario?». En: MAZÓN, T. y ALEDO, A. (eds.). Turismo residencial y cambio social: Nuevas perspectivas teóricas y empíricas. Alicante: CAM, FRAX, Universidad de Alicante, 13-30.

MIRALLES, C. y TULLA, A.F. (2012). «La Región Metropolitana de Barcelona: Dinámicas territoriales recientes». Boletín de la Asociación de Geógrafos Españoles, 58, 299-318.

MÓDENES, J.A. y LÓPEZ COLÁS, J. (2005). «Expansión territorial de la residencia secundaria y ciudad compacta en España: ¿Elementos de un mismo sistema?». Papers, 274.

MÜLLER, D.K.; HALL, C.M. y KEEN, D. (2004). «Second home tourism impact, planning and management». En: HALL, C.M. y MÜLLER, D.K. (coord.). Tourism, mobility and second homes: Between elite landscape and common ground. Clevedon, Buffalo, Toronto: Channel View Publications.

NEL·LO, O. (1996). «La ciudad dispersa: Suburbanización y nuevas periferias». Los confines de la ciudad sin confines: Estructura urbana y límites administrativos en la ciudad difusa, seminario realizado en Barcelona entre los meses de febrero y abril de 1996. Recuperado de http://www.cccb.org/ca/

PALLARÈS, R. y RIERA, P. (1991). «La residència secundaria». Papers, 8.

PHILLIPS, M. (2010). «Counterurbanisation and rural gentrification: An exploration of the terms». Population, Space and Place, 16, 539-588.

PRAT, J.M. y CÀNOVES, G. (2012). «El patrimonio industrial como dinamizador del territorio: El caso del ecomuseo La Farinera, en Castelló d’Empúries (Cataluña)». Documents d’Anàlisi Geogràfica, 58 (1), 79-100. https://doi.org/10.5565/rev/dag.192

PRAT, J.M. y DÍAZ, I. (2014). «La repetición de visitas en el turismo industrial: Aplicación de un modelo de ecuaciones estructurales en el Bages y el Berguedà». Documents d’Anàlisi Geogràfica, 60 (2), 349-368. https://doi.org/10.5565/rev/dag.88

SCOTT, M. (2008). «Managing rural change and competing rationalities: Insights from conflicting rural storylines and local policy making in Ireland». Planning Theory and Practice, 9, 9-32.

SERRANO, J.M.ª (2003). «Las segundas residencias en la sociedad del “bienestar”: El caso de un país turístico: España». Cuadernos de Turismo, 12, 53-75.

SOJA, E.W. (1989). Postmodern Geographies: The Reassertion of Space in Critical Social Theory. Nueva York: Verso.

SOUZA, E. de (2012). «Relación ciudad-campo y turismo rural: Ensayos teórico-metodológicos». Estudios y Perspectivas en Turismo, 21, 1-19.

TORRES, E. (2003). «El turismo residenciado y sus efectos en los destinos turísticos». Estudios Turísticos, 155-156, 45-70.

URRY, J. (2002). The tourist gaze. Londres: Sage.

VARGAS DEL RÍO, D. (2015). «Turismo de segundas residencias y turismo de naturaleza en el espacio rural mexicano». Estudios Sociales, XXIII (46), 290-312.

VINUESA, J. (2005). «Dinámica demográfica, mercado de la vivienda y territorio». Papeles de Economía Española, 104, 253-270.

VIVAS, J. (2004). «La Cerdanya, una ciutat al tombant del mil·lenni?: Metamorfosi de l’espai, la identitat i el paisatge cerdà». Bellaterra (Barcelona): Universitat Autònoma de Barcelona. Tesis doctoral.

ZÁRATE, M.A. y RUBIO, M.T. (2011). Paisaje, sociedad y cultura en Geografía Humana. Madrid: Editorial Universitaria Ramón Areces.

ZUKIN, S. (1995). The Cultures of Cities. Oxford: Blackwell.

Mètriques darticles

Carregant mètriques ...

Metrics powered by PLOS ALM
Copyright (c) 2019 José M.ª Prat Forga, Gemma Cànoves Valiente