Redescobriment de paisatges ramaders tradicionals (Camero Nuevo, La Rioja) després de l’abandonament rural i de la dinàmica recent de canvis d’usos i cobertes

Resum

El present estudi es concep com una anàlisi i una reflexió en clau de present, però també de futur, sobre el canvi en els usos del sòl i en els ecosistemes, així com en el model tradicional d’ocupació humana, esdevingut en els darrers setanta anys a Cameros (La Rioja), un territori representatiu dels paisatges rurals del nord de la península Ibèrica vinculats, des de l’època medieval, al sistema econòmic de la transhumància. Centrant-nos en la subcomarca de Camero Nuevo, analitzem algunes dades reveladores dels canvis de les unitats d’ús i coberta vegetal registrats des de 1956 i en valorem la transcendència territorial. En clau de futur plantegem, com a possibles línies d’acció, la revaloració dels signes ecològics i culturals en els paisatges suposadament naturals, dels aprofitaments forestals com a garants de la sostenibilitat i de la dinàmica evolutiva del paisatge, enfront del risc de les visions simplificadores o excessivament rígides. Amb l’augment de l’ecoturisme d’origen urbà subratllem la necessitat d’entendre les diferents estructures del medi natural (arbrat, matoll, pastures) com a part d’un teixit ecològic múltiple i integral, inseparable en qualsevol cas, i a diferents escales i nivells, de l’acció humana.